dimecres, 22 de desembre del 2010

Desperta llengua!!!

Fa uns segles els almogàvers treien el son al metall de les seves espases al crit de "Desperta ferro!!", és el primer que he pensat en sentir aquesta vesprada la notícia de la sentència del Tribunal Constitucional que insta al Govern català a fer el castellà llengua vehicular de l'ensenyament conjuntament amb el català.

Òbviament els temps de fer cruixir el ferro brandant espases queda lluny, però les paraules i l'esperit han perdurat. És hora de fer despertar les nostres llengües i cridar més fort que mai que la nostra llengua, el català, mereix un tracte digne com a llengua pròpia d'aquest territori nostre. La immersió lingüística que fa anys que s'aplica a Catalunya en cap cas a suposat un deteriorament del nivell competencial en castellà dels catalans
i catalanes. Les proves de selectivitat són públiques i els seus resultats també, tant salvatge és la diferència en castellà entre els alumnes catalans i els de la resta de l'Estat?

Com a valencià sé ben bé el que significa tenir dues llengües vehiculars a l'ensenyament, la famosa doble línea. Amb el pas dels anys una de les dues llengües acaba eclipsant l'altra i no cal ser massa espavilat per endevinar a quina li toca el rebre. Aquella que es troba en una posició més desfavorida acaba per recular mentre l'altra s'imposa impassiblement. El castellà s'acaba menjant el català i aquest acaba sent relegat a un paper que ratlla el folklorisme.

La reflexió és senzilla, si no puc parlar la meva llengua a casa meva, on ho podré fer? Si no puc expressar-me en la meva llengua a casa, on ho faré? Si no puc viuré en català ací, que m'expliqui algú on collons ho podré fer!! Desgraciadament ja em costa ara viure plenament en català, només em falta que vingui algú a dir-me que a partir d'ara hauré d'explicar les classes en castellà...

Vicent Pitarch, el gran mestre i professor de l'institut Francesc Ribalta de Castelló, ho tenia ben clar i ens ho va il·lustrar amb senzillesa. La millor manera de defensar la teva llengua és utilitzar-la, estimar-la, respectar-la. Si nosaltres, els catalano-parlants, no la respectem, amb quin dret podem exigir a ningú altre que ho faci? L'estima del professor Pitarch per la seva llengua anava fins al punt d'utilitzar-la per donar classes de castellà quan la llei d'ús del valencià no s'havia ni tan sols somiat.

És per això que, com fa pocs segons anunciava l'amic Ferran al seu facebook, em declaro INSUBMÍS davant aquesta sentència. Insubmís i més compromés que mai amb la meua llengua, que és l'herència més preuada que els meus pares i els meus avis (uelos que diríem a Ares i Portell) m'han deixat. Fa temps que penalitzo per faltes d'ortografia els meus alumnes als exàmens, exàmens de física i química, per una senzilla raó: la llengua és un instrument sense el qual cap altra disciplina tindria sentit, aixo la converteix en part inequívoca de totes i cadascuna de les matèries que poguem imaginar. La mesura no és sempre ben acollida pels alumnes, gairebé mai, però és la manera de fer-los veure que tenen alguna cosa molt valuosa a les seves mans i que mereix una atenció molt especial.

Així que fem despertar les nostres llengües i utilitzem el català!! Responem aquesta agressió amb el que millor sabem i més els molesta, parlant-la!

dissabte, 18 de desembre del 2010

learning to fly

Amb aquest títol batejaven els Pink Floyd una gran peça que aquests dies em ve al cap per l'associació fàcil de idees entre fly i controladors aeris. Potser després de controlar com volen els altres ha arribat l'hora que algú els enseny a ells a volar, metafòricament...

La moguda generada ha arribat fins a les aules, tot just ahir ho comentàvem amb uns alumnes de 1r de batxillerat, consideraven desproporcionat el sou astronòmic que cobraven. I Messi? Amb tots els respectes, no és desproporcionat el que cobra? A fi de comptes aquest només condueix una pilota... impecablement, tot sigui dit. La reflexió va quedar a l'aire.

El fet d'estar acostumats i contínuament exposats als excessos del futbol fa que res ens impressioni al seu voltant, ens hem acostumat a aquestes xifres com si res. Quin poder que tenen els mitjans!! Conclusió de tot plegat. Vaig plantejar llavors una altra pregunta, us imagineu que els telenotícies dediquessin tots els dies uns 20 minuts del seu temps a parlar de ciència? (com ara fan d'esports, o de futbol més concretament). Van riure, ningú s'ho miraria! va respondre un altre. Possiblement, però us imagineu per uns moments que fos així? Com seria la nostra societat?

Un cop a casa vaig trobar un video que lligava en certa manera les dues històries anteriors. Un vídeo que ens parla dels efectes de l'aviació a escala mundial.



D'una banda es veu clarament que la feina dels controladors no és tan fàcil com pugui semblar a simple vista, cosa que no treu que sigui difícil d'entendre aquell misteri que fa que l'estrés desaparegui quan els ofereixen treballar fora de l'horari establert, cobrant extres...

Per un altre costat mostra la gran quantitat de desplaçaments que es fan diàriament al món mitjançant un avió. Avió que deixa darrere seu una estela de condensació blanca que aparentment no té cap efecte nociu, no deixa de ser vapor d'aigua condensat. Ara bé, aquest petit núvol (així es pot considerar) també té la seva aportació a l'albedo terrestre. La navegació aèria genera un petit escut contra la radiació solar de manera que la quantitat d'aquesta que ens arriba a la superfície és menor de la que realment hauríem de rebre. Si s'aturessin els vols durant uns dies, quant augmentarien les temperatures globals a la Terra? No podria ser això una notícia suficientment important com per aparèixer en un telenotícies? No és prou interessant? Suposo que anirà a gustos, però definitivament a mi em sembla molt més apassionant que no saber si un jugador que cobra una morterada ha arribat tard a un entrenament.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Revolució!

Acabo d'arribar a casa i mentre em disposava a donar el tret de sortida d'una nova activitat per als alumnes de l'institut basada en les xarxes socials vaig i cometo l'error fatal de consultar la premsa. Obro l'edició digital de l'ARA i em trobo amb això...

Educació rectifica i limita el Facebook a l’aula

Només els centres educatius que ho demanin podran tenir accés a les xarxes socials durant la classe. La conselleria diu que així s'evita que la xarxa vagi lenta

Collons!! Justament avui? Quan no fa ni dues hores que acabo d'anunciar a les dues classes de batxillerat que tinc que farem una activitat via Facebook? D'això se'n diu tenir ull, si Murphy alçara el cap...

Aquest proper 2011 ha estat declarat Any Internacional de la Química en commemoració del centenari del lliurament del 1r premi Nobel a Madame Curie. Al seminari de Física i Química de l'institut se'ns va acudir la idea d'afegir-nos a les celebracions d'alguna manera i, a poder ser, que comptés amb l'alumnat. però, on és l'alumnat?

A Ares quan busques algú has d'anar de cap al bar, segur que el trobes allà, és el lloc de reunió, on es fa la vida social. On podem trobar l'alumnat avui? A Facebook, ens agradi o no és el lloc on tothom es mou, és la plaça del poble, el bar o el mercat on tot es cou. Doncs res, apliquem la màxima de Mahoma i la muntanya...

La idea no és més que crear un perfil de Facebook per a l'any internacional de la química, un perfil fictici d'un Any que pren personalitat i que ens anirà explicant al llarg de tot el 2011 el que li passa, el que celebra, el que exposa, el que commemora... en definitiva, un perfil que intentarà apropar la química als alumnes amb tot el món de coses curioses, enigmàtiques i apassionants que amaga.

Doncs bé, la casualitat ha volgut que el mateix dia que el donem a conèixer al món, el Departament d'Educació opta per "criminalitzar" les xarxes socials vetant els seu accés als centres públics. Lluny d'ensenyar-ne l'ús que se n'ha de fer d'elles, els perills i avantatges que comporten i explotar el potencial que amaguen, decideixen bloquejar-les. No han aprés encara aquests gurús del Departament que posar barreres a l'infinit és estúpid? No han aprés res de la Xina? No han aprés res de wikileaks? Es pensen que els alumnes no faran el mateix que feien a Facebook però en un altre lloc?

No estaria de més que donessin una llegideta a això: informe redes sociales IAB Spain

diumenge, 12 de desembre del 2010

Eppur si muove

Això va concloure Galileu després d'abjurar davant un tribunal inquisitorial que la Terra no girava al voltant del Sol. Avui aquest tipus de històries en les que algú ple de coneixements, arguments i raons ha de doblegar-se davant la ignorància del poder ens fa certa gràcia, però no hem evoluvionat gaire. Cal dir però, que el tribunal d'ignorant tenia més aviat poc, ja sabia ben bé que el senyor Galilei estava ple de raó, però acceptar-ho públicament el situava en una posició molt incòmoda i calia per davant de tot acontentar les masses.

Aquests dies vivim alguna cosa semblant amb la revelació dels secrets més íntims dels serveis secrets dels EUA, wikileaks no fa més que posar al descobert documents reals dels que tothom directament implicat s'afanya ara a treure'ls importància. Això només té dues explicacions: o bé ens volen fer congregar amb rodes de molí o bé realment no tenen cap importància i els EUA s'ha estat gastant una morterada de diners en fer anar amunt i avall uns documents que no són més que xafarderies d'ambaixadors i tal i tal... Jo personalment em decanto per la primera.

En tot cas, una veritat està aflorant i el poder, una vegada més incòmode, ha de fer-nos abjurar a tots perquè no donem crèdit al que wikileaks revela. D'acord, abjurem, acceptem pop com animal de companyia... eppur si muove!!

Una altra cosa s'està movent malgrat el passotisme dels estats i en definitiva del poder. L'educació fa temps que necessita un canvi, o més aviat una revolució com diria la Júlia. Cal i aviat!! Un cop més els governs d'arreu en són plenament conscients però ens volen fer abjurar amb informes PISA que cadascú interpreta segons li convé. A casa nostra per exemple tothom es felicita perquè hem pujat 3 punts, quan llegeixes la lletra petita veus però que l'error absolut dels estudis estadístics és de 5 punts, per tant no cal ser cap gran estadista per veure que la cosa molt, molt bé.. diguem que no ha anat.

Fa temps que hom abjura en aquest sentit però alguna cosa es mou també, potser la revolució ja ha començat i encara no ens n'hem adonat. Deia Milton Chen que només quan totes les autoritats en materia social, econòmica, cultural, política... facin servir els seu púlpits per demanar, exigir i reconèixer els beneficis que tindria per una societat que l'educació fos una prioritat, la prioritat número 1, només llavors aconseguiríem que l'educació prengui el paper que li toca dins de la societat.

Fa temps que només sento notícies vinculades al món de l'ensenyament que no parlen d'ensenyament. Parlen de si l'horari ha de ser aquest o aquell, sempre pivotant sobre la conveniència dels pares, no dels nens. Parlen de sí le vacances han de ser així o d'una altra manera. Parlen del fracàs escolar i lluny de buscar solucions només busquen culpables. Parlen de coses superficials que adormen les masses, perquè l'arrel del problema és més profunda i, o bé ni tan sols la veuen o bé els fa mandra posar-se a escarvar.

Però alguna cosa està canviant, alguna cosa si muove, perquè paral·lelament estan apareixent una sèrie de llocs als mitjans de comunicació on es sent parlar d'educació amb paraules majúscules, amb gent altament qualificada i amb idees que no fan més que demanar a crits aquesta revolució. Afortunadament en són un quants els exemples així que en deixo aquí alguns:

Redes (la 2 de TVE)
Singulars (TV3)
Diari ARA, secció amb blogs i actualitat sobre l'educació.

dijous, 2 de desembre del 2010

cremeu els llibres!

Bé, no tots eh!! Salveu Camí de sirga del Jesús Montcada de la foguera!!! Bé, i alguns més.

El títol de l'entrada d'avui fa referència a dos descobriments que faran canviar molts llibres de text. Tot està evolucionant tan ràpid que allò que s'escriu en un paper acaba tenint una data de caducitat massa curta, sobretot pel que fa a l'àmbit social-humanístic, en ciència costa més de trobar exemples, però recentment se n'han produït dos de sensacionals.

El primer fa referència a la mítica escala de Möhs que determina la duresa d'un material. Sempre ens havien ensenyat, i havíem aprés, i ensenyàvem... que aquesta li atorga el valor més alt, 10, al diamant, per ser la substància coneguda més dura de la naturalesa. Ves per on que un parell de físics russos avorrits (possiblement sense tele) decideixen jugar amb el grafit d'un llapis i com qui no vol la cosa acaben trobant una nova forma cristal·lina del carboni que vénen a anomenar grafè. Aquest nou material té unes propietats que el fan altament versàtil i entre aquestes, ser més dur que el diamant. Ep!!! Ja estem refent tots els materials, a partir d'ara, l'escala de Möhs no acabarà amb el diamant, sinó amb el grafè. Falta saber quin valor li donaran, l'11?

El segon ens redefineix les bases de la bioquímica. Qualsevol curs de bioquímica comença definint els elements bàsics per a la vida com CHONPS (carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre), aquests són els que constitueixen les molècules essencials, ADN i proteïnes. Això era fins fa poc, perquè la NASA acaba de trobar uns bacteris que han estat capaços de substituir el fòsfor per arsènic, per tant, haurem d'afegir a l'origen de la vida els CHONAsS. A refer llibres una altra vegada!!!

Com a professor no puc evitar fer una lectura en clau docent, què faig amb els llibres de text? Fins ara tenia clar que eren molt limitats en quant a continguts, quan Internet ofereix, a mi com a professor i als meus alumnes com a estudiants, un món immens d'informació que a banda de ser gratuïta, està permanentment actualitzada. Òbviament, la nostra feina passa per ensenyar a buscar-la, contrastar-la i analitzar-la.

Sigui dit de pas que com a valencià, la NASA m'ha donat explicació cientifica, i qui sap si etimològica, després de molts anys d'investigacions, a la mítica frase "la chona de ta mare!!!". Finalment sabem que, efectivament, l'origen de la vida era cosa de CHONAsS... tot i que aquests astrofísics de la NASA ja ho haguessin pogut deduir si s'haguessin donat un tomb pel museu de l'Orsay de París, on s'exposa el quadre pintat per Gustave Courbet i de nom l'origen del món.